La tracció animal en l’agricultura i els treballs forestals: passat, present i futur

La tracció animal en l’agricultura i els treballs forestals

 passat, present i futur 

Durant milers d’anys, la força dels animals ha sigut una ferramenta essencial per al desenvolupament de l’agricultura i l’aprofitament dels boscos. Molt abans de l’arribada dels tractors i de la maquinària pesada, cavalls, ases, bous i mules eren els encarregats de llaurar camps, transportar collites i extraure fusta dels espais forestals. Encara que moltes persones associen la tracció animal amb un sistema antic i superat, la realitat és que continua present en nombroses parts del món i, fins i tot, està experimentant una certa recuperació en activitats agrícoles sostenibles i treballs forestals de baix impacte ambiental.

La tracció animal es defineix com l’ús d’animals domesticats per a proporcionar força mecànica en activitats productives. Segons la Food and Agriculture Organization, milions de famílies agrícoles d’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina continuen depenent dels animals de treball per a la seua subsistència, especialment en explotacions de reduïda grandària. Els primers usos documentats de la tracció animal es remunten a fa més de 5.000 anys, quan diverses civilitzacions van començar a utilitzar bous i ases per al transport i el treball agrícola. Posteriorment, l’expansió del cavall va transformar les possibilitats de mobilitat i treball, especialment a Europa i Àsia.

A Espanya, els animals de treball van tindre una gran importància fins ben entrat el segle XX. En les zones rurals valencianes era habitual vore cavalleries i mules utilitzades per a treballar els horts, transportar mercaderies o accedir a zones muntanyoses on els vehicles no podien entrar. Els bous, per la seua força, també es destinaven al llaurat de grans extensions agrícoles. Amb la mecanització agrícola iniciada durant el segle XX, especialment a partir dels anys seixanta, els tractors van substituir progressivament els animals de treball. Aquest procés va augmentar la productivitat, però també va incrementar la dependència dels combustibles fòssils i va provocar canvis profunds en el paisatge rural.

Encara que en molts països industrialitzats la maquinària domina clarament el sector agrícola, la tracció animal continua sent molt important a escala mundial. En països d’Àfrica o del sud d’Àsia, milions de persones utilitzen bous, cavalls o búfals per a preparar el sòl, transportar aigua o treballar els cultius.

A Europa també s’observa un renovat interés per la tracció animal dins de l’agricultura ecològica i de proximitat. Alguns agricultors recuperen l’ús de cavalls i mules en vinyes, horts i explotacions petites perquè consideren que compacten menys el sòl que els tractors i permeten treballar amb major precisió. En cultius delicats, com certes vinyes o plantacions ecològiques, els animals poden entrar en espais reduïts sense causar tant de dany al terreny. A més, el seu ús redueix el consum de combustible i les emissions contaminants. No obstant això, també presenten limitacions importants: treballen més lentament, necessiten cures constants i no poden competir amb la capacitat de producció de la maquinària moderna en grans explotacions.

Un dels àmbits on la tracció animal està recuperant protagonisme és en els treballs forestals. En determinades zones boscoses, especialment de muntanya, cavalls de tir i mules continuen utilitzant-se per a extraure troncs després de la tala. Aquest sistema rep el nom d’arrossegament forestal amb animals, i presenta avantatges ambientals importants. Els tractors forestals i altra maquinària pesada poden compactar el sòl, destruir vegetació jove i erosionar terrenys fràgils. En canvi, els animals poden moure’s per camins estrets i difícils causant un impacte menor sobre l’ecosistema.

En països com Àustria, Alemanya o Suècia, alguns equips forestals han recuperat el treball amb cavalls de tir per a zones protegides o boscos sensibles. A Espanya, encara que és menys habitual, hi ha iniciatives puntuals en espais naturals on es busca minimitzar el dany ambiental. A més de reduir la compactació del terreny, la tracció animal pot resultar útil en espais de difícil accés i en actuacions forestals selectives, on només es retiren alguns arbres sense alterar massa el conjunt del bosc.

La tracció animal presenta diversos beneficis. Entre els més destacats es troben la reducció de combustibles fòssils, un menor impacte ambiental, una menor compactació del sòl i la possibilitat de treballar en terrenys abruptes o estrets. Per altra banda, també hi ha inconvenients evidents. Els animals requereixen alimentació, descans i atenció veterinària, cosa que implica costos continus. A més, el rendiment és inferior al de la maquinària moderna, especialment en explotacions grans on la rapidesa és essencial. També existeix un debat sobre el benestar animal. Per aquest motiu, cada vegada hi ha més regulacions que intenten garantir unes condicions adequades de treball, descans i alimentació per als animals utilitzats.

La tracció animal ha sigut una peça fonamental en la història de l’agricultura i dels treballs forestals tant a Espanya com a la resta del món. Encara que la mecanització ha reduït enormement el seu ús, els animals continuen tenint un paper important en molts països i fins i tot estan reapareixent en pràctiques agrícoles i forestals sostenibles. Més que una substitució completa de la tecnologia moderna, la tracció animal pot entendre’s hui com una alternativa complementària, especialment útil en explotacions ecològiques, zones de muntanya i espais naturals sensibles. El repte del futur serà combinar eficiència, sostenibilitat i respecte pels animals per a construir models agrícoles i forestals més equilibrats.

Bibliografia

• Food and Agriculture Organization (2024). Informes sobre agricultura sostenible i animals de treball.
• European Commission. Documents sobre sostenibilitat forestal i gestió del territori.
• Pearson, R. A. Animal Traction in Development. Estudis sobre l’ús global de la tracció animal.