Les danses valencianes del Corpus Christi, la música sacro-popular de la nostra terra
Les danses valencianes del Corpus Christi,
la música sacro-popular de la nostra
terra
El Corpus Christi és la celebració i commemoració del cos i sang de Crist, la qual és considerada com un dels esdeveniments cristians més importants de l'any litúrgic. Esta celebració té el seu origen l'any 1263, quan Urbà IV la va instituir mitjançant una Bula. Durant la resta d'èpoques històriques fins a l'actualitat, s'ha considerat de gran importància i ha desenrotllat una sèrie de rituals específics com per exemple, danses. El Corpus és una festivitat que està estretament lligada al ritu cristià i per tant, a tota la seua simbologia pròpia de la cultura cristiana occidental. A més de la música de dolçaina i tabal o la dansa, podem trobar fragments de la nostra cultura com són els cavalls arrossegant les roques amb la cultura del camp amb el tir i arrossegament o l'agricultura popular amb les enrramaes de flors tornant l'olor del camp a les nostres localitats o les bandes de música amb eixe cant popular transformat a marxa TRIUNFAL. Tot és un conjunt de caracterisitques valencianes que fan de la festivitat siga la més completa per a disfrutar de les nostres arrels.
Centrant-nos en el Corpus Christi celebrat a
València i la seua música tradicional, podem trobar una sèrie de danses pròpies de la localitat. La
Dansa de la Moma és considerada una de les danses més representatives i
amb major contingut simbòlic. A més, esta posseïx un caràcter moralitzador i
catequista propi de l'església dels segles XVI i XVII. La dansa consisteix en
la representació de la “lluita” de la Virtut o Moma enfront dels set pecats
capitals o Momos. La Moma, simbolitzant la Gràcia de Déu i la Virtut, malgrat
ser un personatge “femení” havia sigut interpretat per homes fins fa pocs
d'anys. Este fet es deu al fet que la dona no podia participar activament en
els actes religiosos ja que no eren considerades pures, és a dir, es
contemplava la figura femenina com el pecat. Per això la vestimenta de la Moma
i les flors que esta porta al cap, són de color blanc, simbolitzant així la
pau, humilitat i l'amor; un vestit llarg i amb el rostre cobert, fent així
mostra que les dones han de portar el seu rostre i cos tapat, cobrir la
temptació, per a si poder ser dignes de la Gràcia de Déu. D'altra banda trobem
als set Momos, els quals representen els set pecats capitals. Tots ells
representats sempre per homes pel fet que eren considerats els únics que podien
arribar a caure en els pecats, als quals calia educar perquè això no succeïra.
Els Momos van vestits dels colors roig i negre, els quals simbòlicament
representen l'infern pel fet que és el diable qui els mana al món perquè
tempten a les persones. A més, van vestits amb un capell representant a un drac
o més concretament, al foc d'este; i un antifaç que cobreix els seus rostres
simulant les màscares que es posen els diables quan venen al món perquè no
siguen reconeguts pel bé i les bones persones.
Mitjançant la música, la coreografia i la
vestimenta, esta dansa tracta d'educar al públic mostrant-los la força de la
Virtut, del bé, enfront de la temptació dels pecats. D'esta manera, amb una
música repetitiva i moviments simples, el públic focalitza la seua atenció en
la història i el significat que esta tracta de transmetre. És una forma visual
i atractiva d'educar en el bé i el cristianisme a aquelles persones que la
veuen interpretar.
La següent dansa és el Ball dels Nanos i Gegants,
la qual ha sigut una altra que ha perdurat a través del temps però esta s'ha
desvirtuat del seu significat principal convertint-se en una desfilada amb
alguns moviments allunyats del que era la coreografia tradicional d'eixa dansa.
Este ball és interpretat per sis homes, dels quals tres van vestits de dona per
a així formar parelles. Igual que en l'anterior dansa, la presència de la dona
es deu al pensament religiós que les dones no eren dignes de participar en
estos actes. La vestimenta s'ha anat adaptant a les diferents èpoques en les
quals ha sigut interpretada però sempre amb caràcter popular, acostant així al
públic ja que es veuen reflectida la seua cultura popular en els vestits danses
i música. Els sis nanos es caracteritzen de turcs, moros i negres representant
els diferents continents. La música, interpretada per instruments típics
valencians i sense lletra, i la dansa emprada en esta celebració es divideix en
dos parts: Pas de Dansa i Pas de Fandanget. En el Pas de Dansa s'empren 8
pulsacions bàsics amb accents en la primera i quinta, formant així grups
rítmics binaris. El Pas de Fandanget consta de 6 pulsacions amb accents en la
primera i la quarta per a formar pulsacions de ritme ternari. Estes dos danses
generen contrastos rítmics entre elles. A contrari que l'anterior dansa que
posseïa un caràcter moralitzador, este ball pretén acostar al públic a les
tradicions valencianes fent-los amb els nanos, que altres persones de diferents
continents també volen pertànyer a esta cultura i per això interpreten esta
dansa.
La Dansa dels Cavallets és executada per huit xiquets, formats en dos fileres de 4, amb vestimenta de morets i representant els patges dels Reis Mags. Esta vestimenta pot deure's a la visió de l'esclavitud en la qual les persones procedents d'un altre continent havien de ser esclavitzades i posades al servici i gaudi de l'home blanc, del conqueridor. Cada un dels xiquets porta un cavall de cartó amb una obertura que els permet simular ser els genets. La dansa és un pas únic fàcil de memoritzar pels xiquets perquè estos foren capaços de memoritzar i interpretar el dia del Corpus Christi. La música d'altra banda consta de tres parts. La primera part és per a realitzar la marxa i les altres dos per a realitzar la fàcil coreografia de combinació de parelles o ball conjunt. La representació de l'anada dels genets a la recerca dels Reis Mags, personatges provinents del ritu cristià, donen lloc al significat que fins a aquelles persones no creients o infidels, donen fe i adoració al Santíssim Sagrament. D'esta manera es mostra la religió cristiana com a única i veritable, donant veure al públic que si els “moros” són capaços de reconèixer la seua grandiositat, tu has de fer-ho també.
Seguint amb les danses, l'anomenada Dansa dels Arquets
representa l'alegria i la participació de les gents del camp en l'adoració al
Santíssim. És a dir, no sols els nobles havien de rendir culte, sinó que totes
les persones del lloc havien de rendir culte i ser cristians. Esta dansa és
interpretada únicament per dones, la qual cosa és remarcable perquè en les
anteriors en ser pertanyents al ritu oficial de l'església estava prohibida la
seua participació, però com esta dansa fa referència els llauradors podien
participar ja que no eren oficials de la festivitat sinó que eren danses
pròpies de les classes baixes. La utilització d'arcs florals en la dansa
simbolitza l'alegria i l'arribada al seu torn de la primavera. Referent a la
música i la dansa és pràcticament igual que a l'anterior. Amb este ball es fa
veure que tothom participa independentment de la seua classe social, tots
adoren al Santíssim i celebren la festivitat.
La Dansa de la Magrana té el seu origen en les
danses gitanes. Este ball és una versió, dels molts que existeixen al llarg
d'Espanya, de balls de cintes sobre pal que estan inspirats en l'art de teixir.
Curiosament este ball és interpretat per homes i no per dones com s'està
acostumat a veure en la resta d'Espanya. La vestimenta és pròpia de la cultura
valenciana adornada amb símbols provinents d'altres regions d'Espanya, com el
barret semblant a l'utilitzat en les danses típiques andaluses. Tant la música
com la dansa segueixen la mateixa estructura de dos frases que es repeteixen
tantes vegades com es desitge i combinen el trençat i destrençat. La primera
frase és per a trençar i la segona sempre per a destrençar, finalitzant
l'última segona frase amb una reverència a la magrana que s'obri i mostra les
flors del seu interior. Esta dansa provinent de les danses de fertilitat de la
dona pot ser traslladada al camp i la fertilitat d'este per a donar aliments.
Seguint això entenem perquè és interpretada per homes, ja que eren ells els qui
s'encarregaven de les labors del camp i els quals demanen perquè la seua terra
siga fèrtil i poder menjar els seus fruits i guanyar diners per a la seua
família amb ells.
Finalment destacar que en la localitat d'Alacant la Dansa dels Nanos i Gegants es va recuperar fa 30 anys i s'ha convertit en una de les tradicions populars del Corpus Christi més important. A diferència que a València, els Nanos representen barris de la localitat Alacantina (i no altres continents). D'esta manera cada barri es veu identificat i pot arribar sentir proximitat amb la celebració gràcies a eixa representació del seu barri. Aquesta festa porta en el seu ADN la música popular i la cultura valenciana dels segles XVIII i XIX. Una cultura que forma part tant del itinerari cristià com del popular, vulguem o no vulguem la nostra societat té una base cristiana i ella està molt arrelada al nostre dia a dia. Els noms, les festes, la història, etc. Donar suport serà a la història i la interpretació serà motiu per al poble valencià perquè conta part de la nostra vida en la terra. Ací apareix la nostra música i els instruments, la vestiementa, la dansa, el camp i els cavalls, les flors i els armes, les històries i les llegendes. Tot un món per estimar com deien els Obrint Pas.
La idiosincràsia valenciana, l'orgull de ser poble i cultura.
Comentarios
Publicar un comentario