La flauta de pastor i el tamborí a Espanya

Cultura i tradició de la flauta pastoral de tres forats i el tamborí a Espanya


Dins de la història sobre la flauta pastoral de tres forats es poden esmentar dos possibles orígens. El primer es remunta fins a la prehistòria en el qual l'instrument eren els ossos de les preses que caçaven per a la seua sustentació i els forats de la qual provenien de la mossegada dels gossos en caçar este animal. D'altra banda s'afirma que l'origen es remunta fins als primers pastors, d'ací ve que se'l denomine amb la paraula “pastoral”; ja que estos passaven llargues hores a cura del bestiar sense més entreteniment que la seua flauta de tres forats.

Els tres forats que posseïx la flauta s'ha relacionat amb el cosmos, el món celestial i el món terrenal. A més s'afirma que estos tenen una base amb la formació de número parells i imparells sent l'u un número neutral, el dos el començament dels nombres parells i el tres el primer dels nombres imparells. A la fi de l'Edat mitjana i començaments del Renaixement este instrument ha sigut utilitzat en àmbits cortesans, com en capelles cortesanes; i en àmbits tradicionals emprats pro les classes populars. Amb l'evolució se li va confeccionar una embocadura de tub, un dels forats de la cara anterior de la flauta passaria a la cara posterior i l'afegit d'un tamborí que és interpretat amb la mà que la flauta deixa lliure, la dreta. 

Centrant-nos en Espanya es pot observar que al llarg de totes les regions que empren este instrument en el seu folklore trobem unes certes similituds i diferències. La flauta pastoral de tres forats i el tamborí són utilitzats en entorns festius al llarg de tota Espanya, acompanyats per danses típiques de cada regió igual que el tipus de vestimenta. A causa d'això se li atribuïx un caràcter festiu a l'instrument, és a dir, és comú que en celebracions culturals s'empre este tipus d'instrument ja que és símbol de festivitat folklòrica pròpia de la regió i d'aquelles persones que l'escolten com a part la seua cultura. A més, este instrument i les seues peces posseïxen una funció vital per a la transmissió de la cultura a aquells espectadors o oients que no pertanguen a eixe grup social determinat.Algunes generalitats relacionades amb estos instruments són: s'interpreten en solitari, és a dir, sense cap altre instrument que els acompanye; no era possible la seua interpretació en grup pel fet que en la seua fabricació no s'atenia l'afinació i per això cada flauta posseïa una afinació única; actualment la flauta de tres forats i el tamborí s'han integrat en grups folklòrics d'Espanya i altres països d'Europa i Amèrica. 

Musicalment, malgrat que només posseïx tres forats, pot realitzar gran varietat de notes. Això està estretament lligat a la destresa que posseïsca l'intèrpret, ja que a major destresa amb l'instrument, més notes i melodies podran interpretar. És cert que existixen diferències entre les peces interpretades al llarg de tot el país pel fet que en cada zona es tendixen més a unes melodies i ritmes concrets;, però en totes es troba l'ús de la repetició, es repetixen melodies i ritmes concrets al llarg de tota la peça fent esta fàcil de memoritzar i interpretar a com d'acompanyament de danses diverses. Només els músics més experimentats en l'instrument utilitzen en menor grau este recurs musical. 

Finalment, un aspecte destacable és que les dones no participen en la interpretació d'este instrument. Este fet és de summa importància ja que sí que es poden observar dones en les danses però no en la interpretació, la qual cosa dona lloc a diverses preguntes relacionades amb la igualtat de gènere, com de si este fet es deu a una prohibició per part de les institucions formadores, si és degut a factors socials externs, per “tradició” o per altres causes estretament lligades amb la desigualtat de gènere.





Comentarios

Entradas populares de este blog

Un llarg camí per a una peça tan curta, la història del pasdoble

LA MÚSICA POPULAR ÉS GENERACIONAL, UN ASSAIG SOBRE LA MÚSICA POPULAR VALENCIANA I LA SEUA EVOLUCIÓ

Mode de valeurs et d’intensités. Oliver Messiaen (1908 – 1992); Comentario y análisis