QUI TÉ PANSA, TÉ DANSA. BO, I TAMBÉ, MÚSICA. L’arribada de la música d’oci al poble de Benissa
QUI TÉ PANSA, TÉ DANSA. BO, I
TAMBÉ, MÚSICA
L’arribada de la música d’oci al
poble de Benissa
Hui m’agradaria presentar-me com un xicotet narrador, aquest aventurat
historiador vol contar-te l’inici de la música al nostre poble. Bo, la
totalitat de la música amb la seua magnitud seria impossible però sí que ho
faré sobre el sorgiment de la denominada música acadèmica, els llocs on la
música sonava i alguns dels seus noms més benissers. [1]
Tot té un principi i el nostre hem de buscar-lo ara fa uns 130-150 anys,
aproximadament. El detonant? un producte totalment desvinculat a la música i
provinent de la natura. Aquest element tan misteriós va ser la pansa. I és que
la creixent demanda de producció pansera en el segles xviii i xix
dins La Marina fins l’arribada de la fil·loxera accelerà l’evolució de la
mentalitat d’oci a les nostres poblacions, tan ruralitzades fins el moment.
Dins de l’àmbit de producció musical no trobem molta activitat dins del poble
fins a finals del seglexviii,
llevant de les manifestacions tradicionals de música popular i la música sacra
realitzada dins de l’àmbit religiós provinent de la parròquia de Sant Pere
Apòstol (s. xv) i el Convent –
Seminari Menor Franciscà (s. xvii).
Un exemple d’aquestes manifestacions seria en l’àmbit popular els trobos,
les màscares o agrupacions de corda polsada. També, els rituals agrícoles amb
el seu ventall de cants a l’aire (batre, llaurar, etc.). Per altra banda, els
arxius religiosos ens deixen una llarga llista d’himnes, gojos, aurores i composicions
sacres que sonen dins dels temples. [2]
1: Colla
d’amics a Benissa, Arxiu Llopis-Ivars ‘’Benavent’’
Els pobles, amb l’arribada del segle xix
i l’increment de l’economia de
la pansa, fan evolucionar els seus llocs d’oci mirant a l’Europa burgesa,
incrementen la població i desenvolupen els seus nuclis urbans. Un gran exemple
d’aquest increment en la nostra població és la construcció de la nova plaça amb
el passeig i la gran església. La comarca de la Marina Alta agafa el reflex de
l’ambient de les tavernes de la ciutat de París, lloc de referència dins la
moda del segle. En aquest temps, apareixen les primeres orquestres
professionals i aficionades per amenitzar els nous locals que s’inauguraven per
al gaudi de la societat. Fins aquest moment en les societats locals, la música
sonava acompanyant les celebracions dins les jornades agrícoles o les
festivitats del poble dins d’un context religiós. Sorgeix l’impuls dins de les
poblacions de crear casinos i programacions per distraure les jornades lliures
de treball que els moviments sindicals havien aconseguit. Arribat eixe moment,
la música, el ball, el teatre o qualsevol activitat d’oci no necessitava estar
acompanyada d’un context festiu sinó la rutina diària de la vida d’un poble. [3]
A finals del segle XIX, trobem a la Marina Alta una xicoteta varietat
d’aquestos negocis que manejaven l’oci de la comarca. La primera població era
la capital portuària de la comarca per excel·lència, gràcies a l’exportació de
la pansa, Dénia. En aquesta població figuraven als anys 80 un teatre, quatre
casinos i quatre cafés. La competència d’aquesta població residia a Xàbia, una altra
població portuària, amb el Casino de la
Alianza i dos cafés. A Benissa, on també hi ha mostres de l’ambient burgés
de les ciutats portuàries degut a grans famílies aristocràtiques, tenim la
creació de la societat recreativa del Casino de Benissa i dos cafés: el
de Salvador Santacreu i el de la Viuda de Torres. A més, amb l’arribada del
segle xx es creen quatre casinos
més associats la societat: La Agrícola, La Musical, La Piña
i El Progreso. Amb la finalització i l’arribada del nou segle s’amplia
la llista amb casinos i cafés a El Verger (José Carpi), Pedreguer (Los tres
Amigos, el de Valeriano Fornés i La Unió), Xaló (Cafè de Blai, Casino Jalonense
i el Centro Intructivo), Parcent (El de
Joaquín Martí i el de Francisco Reig), Pego (un teatre i tres casinos lligats a
propietaris agrícoles, la societat de caçadors i la unió mercantil) i Ondara
(Casino de José Blasco, el teatre de Francisco Mestre i els cafés de Ricardo
Grustán, Enrique Domenech i Bernardo Ortolà), entre altres. [4]
Dins d’aquesta creixent oferta de llocs d’oci, apareixen els primers balls
socials amb actuacions de músics famosos dins l’àmbit comarcal i nacional. En
aquest temps, el prototip de músic era un home amb reputació dins del seu poble
que rebia classes particulars, tocava l’orgue a l’església i bons intèrprets
amb el piano, l’harmònium o el violí dins dels cafés. També, els professors de
música educaven les veus locals per formar xicotetes representacions de
sarsuela i operetes, algunes de les quals acabarien fundant una banda o
companyia teatral. En canvi, el paper de la dona continuava submergit en una
discriminació que no la deixava avançar dins del paper de la música. Les dones
provinents de famílies benestants rebien ensenyament artístic privat i
mostraven les seues qualitats en xicotets grups elitistes. Els instruments que
podien tocar també eren determinats; el piano i l’arpa, però també s’acceptava
la guitarra o el violí. En canvi, com a mostra de la mateixa discriminació, les
dones podien arribar a ser artistes però exercint com a cupletistes i ballarines.[5]
Dins d’aquest llistat de músics locals contemporanis a Ricardo Benavent
Feliutrobem Manuel Comes, José Alcayna, Manuel Ferrando, Francisco Llobell
Riera, Jaime LlobellReduán i Francisco Orquín, de Dénia, amb el piano. Algunes
dones foren conegudes per la interpretació amb l’harmònium: Josefina i
Isabelita Morante i AnitaCampillo, també arpista. A Gata ubiquem Ricardo
González i Manuel Navarro. A Alcalalí i Xaló, Francisco Chesa i Valero Maurí. A
Benissa, la creació de la primera banda de la comarca amb el mestre Diego
Crespo i el professors de música Eduardo Bordes i el pianista Francisco Capó.
Aquest últim, traslladat a Madrid per l’increment de la seua fama com intèrpret
fins la guerra civil. En l’àmbit nacional trobem les visites a la comarca
d’artistes com el guitarrista Francisco Tárrega; el tenor Manuel Utor; les
cupletistes i ballarines Raquel Meller, Dora La Cordobesita, Pastora Imperio, La Goyita, Las Argentinas,
Emilia Piñol, La Hesperia, IdaDermy,
Lolita Durán Teresita Pastor, entre altres. Les sonoritats d’aquestos llocs d’oci
tenien gran varietat; minué, vals, rigodón, polka, cuplet fins arribar a la
revolució del xarleston i el foxtrot amb gramòfons i pianoles després de la
guerra.[6]
2: Banda de Benissa a principis de segle, un d'ells el meu rebesavi Joan Bta. Ivars Cabrera
( Foto extreta del llibre Història de la
banda de Benissa de Joan Josep Cardona)
A finals del segle xix trobem
la formació de la primera banda de música de Benissa, amb l’ajuda del convent
franciscà i el music franciscà Diego Crespo Ginestar, l’any 1888,
aproximadament. A més, la presència d’il·lustres escriptors dins del poble com
els germans Cabrera; mossèn Francisco d’Assís Cabrera, capità de l’exèrcit a
l’Habana i creador del diari Cubà El Centinela, que va mostrar a la
Benissa de primers del segle xix
la riquesa cultural al poble amb representacions de teatre i sarsuela, gràcies
al seu propi mecenatge. El bisbe
protestant, escriptor i germà del capità Cabrera; Juan Bautista Cabrera Ivars,
l’organista fra Antonio Gustavino,que va residir en Milà, Roma i la Catedral de
la Habana; traslladat al Seminari Menor benisser com a professor després de la
seua reconstrucció i qui va aportar la seua visió musical dins de la capella
del convent, el compositor i pianista Francisco Capó Cabrera, educat en el
centre del mestre Enrique Granados i traslladat a Madrid pels seus èxits fins
la Guerra Civil Espanyola. I finalment, el pianista i crític musical Ricardo
Benavent i Feliu. [7]
En el segle xix, l’increment i
evolució dels nuclis urbans a la Marina Alta amb l’economia de la pansa que
reflectia l’ambient burgès i industrial la ciutat portuària de Dènia va crear
la moda dels negocis d’oci, ball i música. Aquests locals oferien molts tipus
d’estils que provenien de les modes europees com el minué, vals, rigodón i la polka.
Aquests balls de saló s’imposaven a l’estendard de dansa típica i pasdoble que
s’interpretava en les festes de carrer.[8]
El segle xx arranca amb molta
força, la creació en l’any 1903 del Casino de Benissa, amb un ampli saló
per a la representació d’espectacles musicals, va fomentar la promoció
d’algunes visites important dins l’àmbit artístic. En aquells anys Benissa rep
la visita de músics amb renom, com la intèrpret de bandúrria Remedios Sanchis, el
pianista José María Ferrando i la primitiva banda de música de Benissa, que
realitza actuacions setmanals baix la batuta del director Diego Crespo Ginestar
i Eduardo Bordes. També, l’estança dins de l’àmbit musical folklòric de la
companyia del cantador flamenc Pepe Marchena, col·laborant amb la indústria
benissera de Vicent Bou Vicents, associada a la fàbrica nacional de Luis Zabal,
i promocionant la beguda Anís, el Niño
Marchena.L’arribada del segle xx,
l’evolució s’accelera amb l’exposició internacional de París i apareixen noves
modes de ball. El cuplet, el xarleston, el foxtrot i la música swing són gèneres
que apareixen entre la societat urbana i regnaran gran part del segle. Aquestes
músiques amb l’aparició del gramòfon en l’any 1876 i l’aparició del cine sonor
en els anys 30 començaran una nova època social, la BelleÉpoque.En aquest moment Espanya abandona tota activitat
cultural evolutiva equiparable a Europa per centrar-se en la política amb el
sorgiments de la caiguda de la monarquia, la primera república, la dictadura de
Primo de Rivera, la II República, la Guerra Civil i la dictadura de Franco que
deixaran al país culturalment a zero.[9]
3: Saló de la
cultural amb Francisco Sendra, propietari temporal (Arxiu Llopis-Ivars
‘’Benavent’’)
En aquest segle, a conseqüència del’hermetisme nacional,trobem el
desenvolupament de la música acadèmica dividida en dos ritmes molt diferenciats:
Espanya i Europa. En Europa trobem la música
nacionalista i l’avantguarda musical representada en l’àmbitromànticfrancés amb
compositors com Ravel i Debussy o dins de la Segona Escola de Viena amb
compositors com Schoemberg o Webern, més situatsen Alemanya i Àustria. En
Espanya, el desenvolupament quedarà centrat en la sarsuela front a l’òpera
europea i el pasdoble front els diferents balls europeus fins l’arribada dels
anys 60 i 70. Sense parlar-ne de la música moderna o Jazz, que ací quedava totalment descartada per la doctrina
cristiana, mentre ciutats com Nova York acollien músics com DukeEllington,
Charles Parker o John Coltrane. Noms de compositors de la generació del 27 com
Manuel de Falla, Albéniz, Tomás Marco i els valencians Joaquin Rodrigo i Oscar
Esplà o els recentment desapareguts Pedro Iturralde i Luis de Pablo hagueren de
viatjar o exiliar-se a l’estranger per poder seguir el ritme evolutiu de la
música per a orquestra ibanda. Al mateix temps eren els encarregats de tornar
al país d’amagades amb aquestes noves modes, sempre vigilats per les autoritats
pertinents. [10]
En conclusió, Benissa va formar part d’eixa avantguarda musical que la
pansa va donar al pobles que la treballaren i comercialitzaren. Encara que el
gran epicentre de l’oci residia en les veïnes localitats portuàries de Dénia i
Xàbia, el nostre poble va experimentar el seu desenvolupament personal. En
canvi, la música va sofrir una retenció en la seua evolució al topar de front
amb la política. En el segle xviii
trobem un país que busca igualar-se al context europeu dominant donant pas a
tota eixa cultura exterior fins l’arribada del desastre del 98 que deixarà la
moral del país molt baixa. El país, amb l’entrada del segle xix, amb la generació del 27,va
experimentar un lent procés de decadència i hermetisme que no va tornar a
obrir-se fins a meitat del segle xx,
amb l’envelliment i posterior mort del dictador.
4: Banda
de Benissa a finals de segle, un d’ells el meu avi José Mollà, Arxiu
Llopis-Ivars ‘’Benavent’’
En aquest segle, les llargues discussions entre òpera europea o wagnerianisme,
front a la sarsuela o gènere líric nacional ocuparien gran part de les
tertúlies intel·lectuals. També, ens podem adonar d’aquesta problemàtica en el
repertori de les bandes, que estava limitat a tocar sarsueles i pasdobles,
repertori que va estar actiu fins els nostres dies. Podem dir que l’economia
pansera va ajudar al desenvolupament de les nostres bandes, tenint en compte
que el repertori es va adequar a la situació, en aquells anys d’evolució social
que no es va tornar a observar fins a finals del següent segle.
Quico Llopis Ivars
Saxofonista, musicòleg i divulgador cultural
[1]Aviñoa, Xosé:
«“Modernisme i música: una reflexió al cap dels anys”» en Revista
Musicològica, XIV-XV, 2005 de 2004, [s.l.]; López-ChavarriAndujar,
Eduardo: 100 años de música valenciana, 1878-1978, Valencia, Caja de
Ahorros de Valencia, 1978.
[2]Cardona
Ivars, Joan
Josep: Història de la banda de música de Benissa, Barcelona, Riurau
Societat Lírica i Musical de Benissa, 2015.
[3]Loc. cit.; Crespo Mas, Teodoro: La catedral de
la Marina. Tensions polítiques, religioses i urbanes en els orígens del nou
temple parroquial de Benissa (1898-1902), 1a edició, Alacant,
Institut alacantí de cultura «Juan Gil-Albert», 2018.
[4]Carrió
Company,
Francisco: 150 anys de música i ball a la Marina Alta, 1a
edició, Dènia, Gràficas García Contrí, 2019.
[5]Loc. cit.; Cardona Ivars, Joan Josep: Història
de la banda de música de Benissa, op. cit.
[6]Carrió
Company,
Francisco: 150 anys de música i ball a la Marina Alta, op. cit.
[7]Cardona
Ivars, Joan
Josep: Història de la banda de música de Benissa, op. cit.; Rubert Candau, Rvdo. P. Bernardino: Vida
y obra literaria de Juan Bautista Cabrera Ivars, 1aedición,
Alicante, Instituto de EstudiosAlicantinos, 1980; Cardona Ivars, Joan Josep: El convent de la Puríssima
Concepció (1612-2012), Barcelona, Riurau Editors, 2012.
[8]Carrió
Company,
Francisco: 150 anys de música i ball a la Marina Alta, op. cit.
[9]Cardona Ivars, Joan Josep: Història
de la banda de música de Benissa, op. cit.; Carrió Company, Francisco: 150 anys
de música i ball a la Marina Alta, op. cit.; Cabrera, Pere: «‘’Aromas de Benissa’’:
Anís i Música.» en Anuari de les festes de Benissa, 2005, [s.l.].
[10]Salazar, Adolfo: Música
y sociedad en el siglo XX. Ensayo de crítica y de estéticadesde el punto de
vista de sufunción social, 1aedición, Sevilla, Editorial Doble
J, 1939; Salazar, Adolfo: El
sigloromántico. Ensayos sobre el Romanticismo y los compositores de la
épocaromántica, 1aedición, Madrid, J. M. Yagües, editor, 1936; López-ChavarriAndujar, Eduardo: 100
años de música valenciana, 1878-1978, op. cit.
Comentarios
Publicar un comentario