LA MÚSICA POPULAR ÉS GENERACIONAL, UN ASSAIG SOBRE LA MÚSICA POPULAR VALENCIANA I LA SEUA EVOLUCIÓ

 

LA MÚSICA POPULAR ÉS GENERACIONAL, 

UN ASSAIG SOBRE LA MÚSICA POPULAR VALENCIANA I LA SEUA EVOLUCIÓ

En el següent assaig parlaré sobre la evolució del folklore dins de la societat popular valenciana en el segle XXI. La música i la resta de les arts han estat al servici de la societat i la seua evolució va conjunta amb el pensament de l’època. En el segle XIX, abans de la globalització, la música de transmissió oral estava més subjecta a una modulació particular i lenta de les cultures que l’envoltaven. És el cas de les malaguenyes o granadines, una música d’origen andalús dins de la cultura musical valenciana. En l’actualitat, encara que el tema ha estat tractat per estudiosos, la relació de la globalització i els nacionalismes confon a l’hora de classificar el folklore i la musica tradicional o popular de l’època, marcant les divisions entre les generacions i les modes.

Ací realitzaré una exposició de la cultura de la música autòctona de les terres valencianes des de finals del segle XX fins l’actual segle XXI. Una evolució musical que va començar el grup musical Al Tall, fundat l’any 1976. Aquest moviment va continuar amb altres grups d’una generació més jove, com a grups més representatius d’aquella època tenim a Bajoqueta Rock (1988) i Obrint Pas (1994), fins al nostres grups actuals de l’escena valenciana com ZOO i La Raiz. Una explicació sobre l’origen d’una relació entre la identitat cultural, el nacionalisme valencià i la música que va tindre el seu esplendor a finals del segle XX i principis del segle XXI. Aquesta música, va ser fruit de les reivindicacions nacionalistes que sorgiren després de la dictadura amb l’arribada de la llibertat de la democràcia. Un moviment per reconèixer la cultura valenciana que entre molts símbols d’identitat, ubicava la música valenciana que havia heretat del segle XIX  (gèneres, instruments, ritmes, melodies, etc). Al arribar la globalització en la segona meitat del segle XX, totes les cultures i filosofies és connecten mitjançant els massmedia (radio, televisió, internet, etc.). Les músiques del món és fusionen i alteren  la manera natural de fer música de les regions. Aquesta música en l’actualitat, influenciada per la globalització, ha evolucionat aconseguint les reivindicacions que demanava i continua modificant-se amb el temps, les noves modes i les noves tecnologies. A més, aquesta nova música ha conservat dos característiques d’identitat i connexió amb el poble valencià; les lletres en valencià i els instruments tradicionals.

Els materials que utilitzaré per explicar aquesta evolució provenen d’autors representatius de l’etnomusicologia valenciana com Jordi Reig, Josep Vicent Frechina, entre altres. A més d’articles musicals, entrevistes a grups i documentals videogràfics sobre la trajectòria dels grups més representatius. Finalment, una comparació entre cançons originals i versions modernes per observar l’evolució de la música, les lletres, els instruments i les formacions de banda. L’evolució de la música, com he dit abans, va lligada a l’evolució de la societat que la rodeja i l’utilitza, en aquest cas la música popular valenciana. En aquest cas, ens remuntem a l’any 1707 on sorgeix el problema que adoptarà aquesta nova música com a discurs principal, una música caracteritzada pel seu sentit nacionalista. Al morir Carles II, últim successor de la branca del Àustria sense descendència, s’originà una guerra entre dos monarquies; els Àustria i els Borbó. El país es divideix en dues parts i el Regne de València, part del territori de la Corona d’Aragó, dona suport a l’arxiduc Carles d’Àustria que disputava el país amb Felip d’Anjou, futur Felip V de Borbó.

En 1707, va finalitzar l’última batalla entre les dos potencies i Felip va ser proclamat rei dels territoris amb el nom de Felip V de Borbó. Una de les mesures va ser el Decret de Nova Planta, per castigar aquells territoris que no havien donat suport a la seua causa, va eliminar tots els privilegis que donaven els furs que otorgà la Corona d’Aragó al Regne de València i els Reis Catòlics mantingueren després de la unió de les dos corones. Aquest fet va ocasionar una repressió en els territoris de la Corona d’Aragó i la pèrdua dels seus privilegis entre ell els privilegis del Regne de València. A mesura que els territoris anaven caient sobre el regnat de Felip V, totes i cadascun dels territoris van tindre el seu nou decret. Els primers territoris on va entrar aquesta llei van ser València i Aragó, i més tard, Catalunya i Mallorca. Una nova legalitat imposada des de Castella que s’imposava a cada regne segons les seues inclinacions filipistes o austriacistes. Els decrets de Nova Planta potser no van ser una ‘’tabula rasa’’ a tot arreu, però van implicar la suspensió de totes les institucions que tingueren els seus òrgans propis de govern com la Generalitat, Ajuntaments o Consells. A més, la desaparició de la llengua, universitats i l’ampliació d’un nou impost. (Cònsul, 2020)

El nacionalisme valencià agafa aquesta fet històric i crea un relat nacionalista que remunta el problema original al 1707 i el relaciona amb problemes en els segles posteriors amb temes d’economia i llibertat cultural. Abans de l’arribada de la democràcia, el país en el s. XVIII i XIX va tindre molts successos polítics que van sumar al despertar del nacionalisme valencià. En molts d’ells, el poble valencià donava suport al bàndol perdedor, fet que ocasionava una nova repressió en els territoris. Els reis il·lustrats, invasió de Napoleó i la Guerra d’Independència, la regència de Maria Cristina i les guerres carlistes, el Trienni Liberal, la Primera República, la dictadura de Primo de Rivera, la Segona República i la dictadura de Franco. En el segle XX la política valenciana va donar suport a les repúbliques, va ocasionar una gran repressió que va despertar el moviment nacionalista valencià més recent en la memòria que recordava totes les histories, creava un relat sobre la història dels valencians, a més, demanava amnistia i un estatut d’autonomia. (Ferrero, 2019)

A partir d’aquest moment, el nacionalisme i la música van separat la seua part més política al aconseguit moltes de les reivindicacions autonòmiques com l’estatut d’autonomia, l’arribada de polítics nacionalistes a les institucions, normalització lingüística, recuperació de la cultura, etc. Els investigadors Jordi Reig en el llibre La música tradicional valenciana, una aproximació etnomusicologia i Josep Vicent Frechina ofereix en el seu llibre La Cançó en Valencià, dels repertoris tradicionals als gèneres moderns divideixen de dos formes l’evolució de la música valenciana.  L’investigador i fundador del grup Al Tall divideix en tres etapes la música valenciana. La primera etapa, música fins al segle XVII, engloba els inicis incerts de la música popular fins el Renaixement que apareixen les primeres partitures i comencen a establir-se uns cànons amb influencies de totes les cultures mediterrànies. La segona etapa , música del segle XVII fins primera meitat del segle XX, on la música acaba de formar les seues bases i comença a imitar la música culta on apareixen el gèneres que ens han arribat  pels nacionalistes com ‘’musica tradicional’’ (cant de ronda, cançons de reunió, etc) fins l’arribada dels massmedia. L’ultima etapa fa referència a la influencia de la globalització en la societat, el declivi dels gèneres anteriors i la popularitat de les noves tecnologies. (Reig, 2011)

L’investigador Josep Vicent Frechina, centra la seua divisió musical a partir del segle XIX. Comença amb l’explicació dels gèneres tradicionals i el cant d’estil i relata l’incoporació de la nova cançó valenciana amb els grups i personatges principals, conjunta amb els esdeveniments socials.

--------------------------------------------------------------------- Primera etapa J. Reig

--------------------------------------------------------------------- Segona etapa J .Reig

4.      Els repertoris tradicionals ------------------------------------J.V. Frechina

5.      El cant valencià d'estil.----------------------------------------J.V. Frechina

6.      Els orígens de la nova cançó (1962-1968)----------------J.V. Frechina

7.       Amics de la cançó (1969-1974)-----------------------------J.V. Frechina

-------------------------------------------------------------------- Tercera etapa J. Reig

8.      Cançó popular del País Valencià (1975-1981)------------J.V. Frechina

9.      El primer rock valencià (1975-1986)------------------------J.V. Frechina

10.  Quart creixent: La generació perduda? (1982-1992)—J.V. Frechina

11.  Del tradicionàrius al tirant de rock (1992-2000)---------J.V Frechina

12.  La música valenciana en el segle XXI-----------------------J.V. Frechina

 

En l’àmbit musical, el folklore havia passat una època daurada gràcies al moviment nacionalista creat per la dictadura. Franco buscava en els moviments folklòrics la potenciació del sentiment nacional espanyol i la cultura de les regions del país. Els gèneres musicals i les danses del segle XIX i principis del XX com els pals del flamenc, la jota aragonesa, el cant d’estil, etc. Apareixien en tots els llocs interpretats  “a la manera tradicional” per aquestes agrupacions del règim, regulats per la secció femenina. Al arribar els últims anys de dictadura, on la repressió no era tan implacable, i la globalització amb el canvi de mentalitat era inevitable, la música moderna i la cançó protesta va començar a penetrar dins dels joves. Aquest gènere va tindre el seu moment amb l’arribada de la democràcia. En aquell moment, la cançó protesta entra amb molt d’èxit de la ma de cantautors com Ovidi Montllor o Raimon en les nostres terres. L’any 1976, dins d’aquest context, naix Al Tall amb l’àlbum Cançó popular al País Valencià que  va lligar per primera vegada aquesta fusió de  música tradicional, instruments moderns i lletres nacionalistes. (Borja, 2011)

En els anys huitanta, els moviments en contra del règim de la dictadura volien trencar amb tot allò que provenia, havia estat amb el suport del dictador i eliminar el centralisme. La idea era modernitzar el país i eixir del conservadorisme que havia endarrerit el país des de feia 40 anys. En aquest moment les noves cançons, els nous instruments elèctrics i la música moderna importada de l’exterior van canviar els gustos de la gent.  En aquella societat que començava a globalitzar-se, un sector va fusionar la música moderna amb la música de tradició que havien heretat dels majors en la seua infantesa. (Ferrero, 2019)

Apareix en l’any 1979 Ànec discos, la primera discogràfica valenciana que volia evitar el desplaçament de grups valencians les ciutats de Madrid o Barcelona i potenciar les iniciatives emergents en el seu lloc d’origen. Altres regions decideixen fer-se avant amb aquella idea i apareix al mateix temps la discogràfica gallega Ruada (1979) i la discogràfica Xoxoa (1978) potenciant grups de música folk com Doa, Itoiz, Oskorri, etc. En aquell any, la discogràfica apostava per Al Tall amb l’àlbum Quan el mal ve d’Almansa, considerat el punt d’inflexió i el disc més influent del grup. L’empresa ampliava el seu catàleg amb l’àlbum Cambrers de Bustamente i Som de la pelitrúmpeli, àlbum infantil d’Al Tall, l’any 1980. Així és consolidava una infraestructura que garantia la promoció i la continuïtat de la nova cançó valenciana. (Ferrero, 2019)

A finals dels anys 90, uns altres grup provinents d’un altra generació més jove pugen als escenaris. Els gustos de la nova societat jove han canviat i la música d’Al Tall no s’identifica amb les noves modes, ja totalment globalitzades, però mantenen el seu lloc com a pares del moviment musical. Els grups conserven les lletres reivindicatives perquè han heretat la temàtica del nacionalisme valencià però la música i les lletres canvien totalment la seua manera de realitzar-se. Els grups incorporen una formació musical i l’estil vocal derivat dels grups de rock com el reaggae, ska o punk. Conserven l’essència de l’antiga cultura valenciana amb la incorporació de dolçaines o llaüts i la llengua que mante el vincle amb la identitat del poble valencià però el context ha canviat. (Serrià, 2002)

A partir de l’any 2015 (aproximadament), apareixen dos punts d’evolució en la música popular valenciana; canvi en els gèneres musicals i la temàtica en les lletres. Un punt ve derivat amb l’ incorporació de la música electrònica, Hip hop i música urbana importada de l’exterior. Mitjançant la globalització, s’instaura molt ràpidament amb un missatge més festiu i reivindicacions més globals amb grups com La Raiz, Orxata Sound System o Rapsodes perquè les protestes que realitzava aquest nacionalisme valencià s’aconsegueixen. El moviment no té ningun tipus d’influència dels grups anteriors però crea un vincle d’identitat amb símbols com la llengua, instruments tradicionals, temàtica valenciana, etc. Els concerts a les places de poble son substituïts per festivals o circuits de música on la llengua es secundaria perquè potencien els grups autòctons i importen grups estrangers. (La Raíz, 2019)

Segons les generacions la música ha variat en alguns aspectes. Hem dividit l’anàlisi de la musica en tres grups: música (gèneres musicals), lletra (missatge i llengua), instruments i context de la música. He separat en tres blocs; grup A (Iª meitat del segle XX), grup B  (IIª meitat de segle), gruo C ( ultima decada del segle XX i primera del segle XXI)  i grup D (segle XXI des del 2015 fins l’actualitat). Ubicant-me dins les dues  divisions de la música valenciana realitzades pels investigadors Jordi Reig en el llibre La música tradicional valenciana, una aproximació etnomusicologia i Josep Vicent Frechina ofereix en el seu llibre La Cançó en Valencià, dels repertoris tradicionals als gèneres moderns.

- El grup A, correspon a la música practicada i heretada del segle XIX amb gèneres musicals com les seguidilles, cant d’estil, cant d’albà, cants a l’aire, malaguenyes, etc. Una música amb característiques mediterrànies amb cants melismàtics. Les lletres i els missatges parlaven sobre temes quotidians d’amor o feina, rarament sobre política. (Reig, 2011)

Els instruments utilitzats eren la guitarra, llaüt, bandúrria, xicoteta percussió i alguns instruments de vent folklòrics i acadèmics. Finalment, la música es desenvolupa en qualsevol lloc i moment sense prèvia organització. La professionalització del gremi de musics era plantejada d’un altra manera, les poblacions tenien gent que sabia tocar alguns instruments que variaven la formació segons la disponibilitat de la gent.

 

Lletra original i música: Jota de Vinarós

https://www.youtube.com/watch?v=BIOp4XPvpWQ

Un abuelo i una abuela (bis)

Pujaren a una figuera

Totes les figues caigueren

Manco la figa de l’abuelo (bis)

Un abuelo i una abuela

 

- El grup B correspon a l’època ubicada des de la formació del grup Al Tall (1976) fins la última dècada del segle quan la globalització comença a instaurar-se en el país. Aquests conjunts practicaven una música heretada però eren gèneres musicals que fusionaven les seguidilles, cant d’estil, albades, cants a l’aire, malaguenyes, etc. Amb una barreja de tot tipus  d’instruments tradicionals i moderns. Les lletres i els missatges parlaven sobre temes de política i història nacionalista valenciana. Finalment, la música es desenvolupa en concerts de festes del poble com a conjunt o manifestacions organitzades per moviments social o polítics.

Lletra i musica: Tio Canya– Al Tall

https://www.youtube.com/watch?v=c3-nTBqv67A

Tres voltes només va anar
El tio Canya a València:
Primer quan va entrar en quintes
I en casar-se amb sa femella.
La tercera va jurar
De no tornar a xafar-la;
Que a un home que ve del poble,
Ningú fa abaixar la cara.

 

- El grup C comença en l’última dècada del segle XX, Frechina l’anomena generació perduda en el seu llibre, es la generació que creix amb la globalització musical del país. Aquests conjunts practicaven una música nova importada des de Jamaica amb el raggae, formes del Blues, el rock & roll estadounidenc o punk del nord d’Europa. Una barreja de tot tipus d’instruments moderns amb l’ incorporació d’algun instrument tradicional. L’incorporació d’aquestos instruments tradicionals a les formacions modernes dona una sonoritat que simbolitza i recorda el vincle de la musica amb el poble. Les lletres i els missatges parlaven sobre temes de política, historia nacionalista valenciana i protesta social. Finalment, la música es desenvolupa en concerts de festes del poble com a conjunt, festivals de música i manifestacions organitzades per moviments social i polítics.

 

Lletra i música: Tio Canya – Obrint Pas

https://www.youtube.com/watch?v=ThDqZ_5Vsa8

Nascut en la terra
on tot són flors, llum i amor,
regne de rics, país de vençuts,
la millor terreta del món.

Terra de joves sense futur
marginació, repressió;
terra de ràbia i impotència,
d´esperança, independència.

Nostra terreta valenciana
ja ofrena glòries a Espanya.
"Tres provincias, una región:
Valencia, Alicante y Castellón"

 

- El grup D correspon a partir de la segon decada del segle XXI fins als nostres dies , joves ubicats  en una societat totalment globalitzada i crescuts dins d’un nacionalisme que ho combat. Aquests conjunts tenen com herència el grups que practicaven una música nova importada des de Jamaica amb el reggae, el rock & roll americà o punk del nord d’Europa. Uns gèneres que estaven relacionats amb la societat urbana de classe baixa contra el mestissatge però les noves modes electròniques i la industria musical que imposa la moda del reaggeton, hip-hop, rap, trap, etc. Van desbancant a tots aquestos gèneres però les lletres continuen tenint temes socials però en gran part festius i quotidians. Moltes de les protestes socials s’han aconseguit i la música va deixat un poc de costat el seu caràcter reivindicatiu. També apareix una corrent que torna a cantar com la generació Al Tall amb una idea romàntica de renaixença o com ells anomenaven riproposta de la música tradicional. La llengua, el valencià, no importa tant com abans per triomfar en els escenaris valencians.

Principalment, les formacions tenen una base electrònica que fusiona amb les veus. En algunes casos existeix la barreja d’aquesta base amb tot tipus  d’instruments moderns  i l’ incorporació d’algun instrument tradicional. La incorporació d’aquestos instruments tradicionals simbolitza, en moltes cançons, una al·legoria al poble i la cultura valenciana que recorda el vincle de la musica popular amb el poble.  Finalment, la música es desenvolupa en concerts de festes del poble com a conjunt, festivals de música i manifestacions organitzades per moviments social i polítics.

 

Lletra i música: Me la fiques mor Orxata SoundSistem

https://www.youtube.com/watch?v=I6m3fUgsk2E

mamprén la brega, la col·lega aplega tard

este merquetengue me partix per la meitat

jamelgaausterritja, lliri entre cards

ton pare té terreno, ja te tinc catàguaratxa, pelroja, xiringuito platja

arenga la bullanga que la xona raja

no sigues estreta, la vida tapreta,

a la biblioteca, virgo Vicenteta

 

En conclusió, observem que les dues generacions de cada segle tenen característiques en comú perquè ha viscut junts una part del temps. A banda, és per naturalesa que els joves agafen com una part del model la música que ha viscut de menuts i la pèrdua de característiques cada dues generacions per no tindre una connexió directa amb eixa música. La connexió que fa mantindre totes les generacions dins d’un grup social és el simbolisme de la llengua i els temes quotidians del poble valencià.

A mitjans del segle XX, la globalització del món ha afectat i penetra en totes les cultures. El segle XXI ha despertat un nacionalisme que pretén exaltar el sentiment música tradicional valenciana encara que les noves modes el fan evolucionar. La música no va perdent característiques a traves dels seglessinó que les característiques van evolucionant i les anem interioritzant a través del temps i les noves generacions dins de la forma d’entendre la música de la nostra societat. El folklore és una música efímera en cada generació, la idea de recuperar o transmetre una música popular conservada i assimilada com en anteriors segles és pràcticament impossible perquè eixes generacions no tenen les mateixes modes ni la mateixa percepció de la música.

Al parlar de música popular estem parlant  que les generacions han utilitzat els instruments típics de la seua època i han evolucionat en el temps. Alguns instruments han desaparegut, han evolucionat i altres s’han incorporat o han perdurat en el temps amb la forma original. En la mesura de la seua adaptació i accessibilitat a les classes treballadores s’han incorporat a la música.

-          SEGLE XX (Iª meitat)

Guitarra

Llaüt

Bandúrria

Xicoteta percussió: castanyoles, pandereta, simbomba, etc.

Tabal i baixó

Vents clàssics: trombó, trompeta i clarinet

Dolçaina

 

-          SEGLE XX (IIª meitat)

Guitarra / guitarra elèctrica

Baix elèctric

Llaüt

Bandúrria

Bateria i percussió de tot tipus

Instruments de vent

 

-          SEGLE XXI

Guitarra elèctrica

Baix elèctric

Piano elèctric

Taula de mescles de dj. / sintetitzador

Bateria

Percussió llatina

Instruments de vent

Instruments folklòrics: viola de roda, llaüt, bandúrria, dolçaina i derivats d’altres zones, etc.

Jordi Reig, etnomusicòleg valencià, així explica en el seu llibre La música tradicional valenciana  exposa les característiques musicals dels pals valencians utilitzats en el s. XIX-XX. Entre ells el cant d’estil valencià té diversos estils que parlen mostres diferents harmonies i melodies. El cantador s’introdueix en la cançó de manera diferent depenent de l’estil. El versador li dicta una lletra improvisada que pot transcórrer per moltes melodies. Mentre el cantador per mitjà dels melismes també improvisa la melodia, allarga i adapta les síl·labes segons la melodia, la situació i la voluntat d’ell mateixa.

L’u i les Riberenques serien directament fandangos del sud, relacionats amb els generes de veridals, malaguenyes, rondenyes, etc. De fet, comparteixen l’harmonia, la cadència andalusa i l’obstinat melòdic amb altres regions que practiquen el fandango com Ciudad Real.

 

https://www.youtube.com/watch?v=RUPwcbPEzDY

Pep Botifarra – Fandango de Moixent

https://www.youtube.com/watch?v=d21_P82NxDw

Cristian Penalba – Fandango (Ciudad Real) risproposta 2020

https://www.youtube.com/watch?v=p9SkzzR5EP4&list=PLslvJKrRMrBpz91mSg4X4KUDIRGkVC7rf Xavier de Betera– Fandango del whassap2020

 

L’u i dos i l’u i dotze són més complicats d’ubicar en els gèneres comuns de la mediterranea. Els especialistes és divideixen en dos grups; un grup defèn que són  fandangos evolucionats però al no modular al mode de mi, altres ho classifiquen com jota valenciana, per la semblança harmònica. Altres com els cants de treball o les albaes son cants a l’aire a capella que consisteixen en una corda de recitació on el cantador improvisa i melisma a la seua voluntat.

 

https://www.youtube.com/watch?v=syelWjpIgiM U i dotze ‘’Canta i balla’’ (1978)

https://www.youtube.com/watch?v=PgY8KJIlKHI Jota valenciana – Obrint Pas (2014)

https://www.youtube.com/watch?v=0Os3opOjCpk U i dotze - Cristian Penalba  (2020)

 

L’arribada de la globalització va donar pas a la practica de gèneres musicals derivats del blues com el Rock &Roll, reggae, Punk, etc. Aquestes generes utilitzen les ferramentes clàssiques de composició occidental amb les escales, intervals i acords clàssics (majors, menors, harmòniques i melòdiques) i ritmes amb notació occidental. Arriba la música electrònica està dins d’aquest sistema encara que l’harmonia és bàsica i moltes vegades solament rítmica. D’altra banda, apareix una corrent que torna a la generació de Al Tall com una idea romàntica de renaixença de la música tradicional o riproposta com anomena el grup Al Tall a imitació de models italians.

Un bon exemple d’aquesta evolució en el temps es la cançó Camins creada pel grup Obrint Pas i Pep Gimeno el Botifarra en l’any 2007 que fusiona la tècnica tradicional del segle XIX-XX i la música del segle XXI. Després versionà l’any 2019 per components baix el nom d’un altre grup però dins de la mateixa cultura valenciana amb musica electrònica i rap. Altres cançons com el Cant dels Maulets o la Malaguenya de Barxeta han seguit la mateixa evolució en el temps.

 

https://www.youtube.com/watch?v=8Gz9UXr4-xM Camins d’Obrint Pas i El Botifarra, 2007.

https://www.youtube.com/watch?v=THkAXUOfKKs versió Camins de ZOO, 2019.7

 

 

Altres cançons com la Malaguenya de Barxeta també han evolucionat en el temps. La base permaneix dins dels ritmes i la tècnica vocal. També evoluciona el públic i la manera d’escoltar la música. Encara que no podem observar vídeos de principis de segle, les representacions folklòriques en donen una idea de com s’interpretava i ballava la música.

 

https://www.youtube.com/watch?v=Q0btTTkAEggMalaguenya de Barxeta – representació folk

https://www.youtube.com/watch?v=3HBXMsmz9vo Malaguenya de Barxeta – Obrint Pas live

https://www.youtube.com/watch?v=VnxadCI1FZM Malaguenya de Barxeta – Obrint Pas cd

En conclusió, la música popular és la música del poble. Aquella música que canta el poble o aquella música que naix del poble dins d'un context social d'una generació, si canvia la generació canvia la música popular. La música de tradició, pot ser, la música d'una generació perquè repetir un acte diariament, trimestralment o anualment és un acte de tradició. Per lo tant, la música popular i la música tradicional són dos coses diferents a l'hora d'explicar un gènere músical. A més, el concepte de música tradicional popular és un concepte equivocat perquè eixe tipus de gènere seria millor explicant baix el concepte de música popular heretada (música popular del segle XIX, XX, XXI, etc.). Podem observar que cada gènere o cada generació adopta o agafa idees de la generació musical anterior. La música popular valenciana del segle XIX tenia una temàtica, una instrumentació i uns gèneres concrets, aquesta deixa a la següent generació la mateixa forma fins l'arribada dels MASSMEDIA. La globalització accelera el canvi que deixa a la generació de la segona meitat del s.XX els gèneres però canvia la lletra i la instrumentació. La següent conserva les temàtica però canvia els gèneres i la instrumentació que la generació següent canviarà, conservant els gèneres fins arribar als nostres dies on la música ha canviat la instrumentació i els gèneres però guarda la temàtica. Un camí que comença amb rondalles i dolçaina amb lletres sàtires, un camí que va passar per les formacions de banda llàtines o anglosajones i insturments tradicionals creant una fusió amb lletres pòlitiques i arriba fins els nostres dies amb la forma de base electrònica, sintetitzadors i lletres íntimes o festives. 

 

Borja, Joan. “Història: «Trenta-cinc anys d’Al Tall» - Al Tall: cultura i música tradicionals d’arrel mediterrània.” Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Accessed March 24, 2020. http://www.cervantesvirtual.com/portales/al_tall/historia/.

Cònsul, Arnau. “Els Decrets de Nova Planta, en sis punts.” Sàpiens. Accessed April 3, 2020. https://www.sapiens.cat/epoca-historica/historia-moderna/catalunya-1714/els-decrets-de-nova-planta-en-sis-punts_201600_102.html.

Ferrero, Sixto. “‘Quan el mal ve d’Almansa’: el vinil d’Al Tall que va canviar la història - Diari La Veu.” Accessed April 3, 2020. https://www.diarilaveu.com/quan-el-mal-ve-dalmansa-el-vinil-al-tall-que-va-canviar-la-historia.

Frechina, Josep Vicent. La Cançó En Valencià, Dels Repertoris Tradicionals Als Gèneres Moderns. Acadèmia valenciana de la llengua, 2011.

Gironés, Miquel. “El cant d’estil.” és mediterrani (blog), June 6, 2013. https://esmediterrani.info/2013/06/06/el-cant-destil/.

La Raíz. La Raíz, Un Documental de Nuestra Historia. Documental, 2019.

Montón, Albert. EL CANT DE LES ARRELS, PEP GIMENO BOTIFARRA’’. Documental, 2015.

Reig, Jordi. La Música Tradicional Valenciana, Una Aproximació Etnomusicològica. Clau tradicional., 2011.

Sarrià, Xavi. “Obrint Pas: ‘Qui sembra, recull.’” El Temps. Accessed March 24, 2020. https://www.eltemps.cat/article/5602/obrint-pas-qui-sembra-recull.

“TRANS - Revista Transcultural de Música - Transcultural Music Review.” Accessed March 24, 2020. http://www.sibetrans.com/trans/articulo/318/en-torno-al-cant-valencia-destil-.

ELMUNDO. “Un recorrido por la música valenciana de la mano de La Raíz,” August 27, 2017. https://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2017/08/27/59a1a71646163ff77f8b45b1.html.

** Quico Llopis Ivars  **

Musicòleg, saxofonista i professor