Carta de presentación (CV)


Francisco Llopis Ivars (Benissa, 1994). Més conegut com Quico Llopis és saxofonista professional i musicòleg.

Va cursar els seus estudis al CPM de Xàbia, CPM de Benidorm i CSM d’Alacant. Ha cursat perfeccionament  tècnic amb músics com el compositor Javier Santacreu Cabrera (Premi Reina Sofía, 1998) i José Miguel Fayos Jordán (CSMCM); saxofonistes como José Fuster, Nacho Gascón (ESMUC), Manolo “Lolo” García i Romám Rondriguez. També, musics del panorama jazzístic com Latino Blanco (Sedajazz), Josep Alemany (Dolç-Tab-Jazz) i Juan Munguía (Irakere-Grammy 1980). A mes, cursa actualment cursos pedagògics de la FSMCV i altres. En l’àmbit de musicologia ha estudiat amb els Doctors Manuel Añon i Carles Valls, especialitat del CSMA dirigida pel Catedràtic Jose Maria Vives.

En l’actualitat des del 2017, treballa com a docent en escoles elementals de musica vinculades a la FSMCV com a professor de saxo i solfeig. Forma part dels claustres de les escoles de música de la Societat Musical de Pego, Societat Musical d’Ondara, Societat Musical de El Verger, Societat Musical Artística de Dènia i Societat Musical de Castell de Castells. Ha format part dels claustres com a professor substitut de les escoles de música de la Societat Musical de Calp, Parcent i la Societat Musical de La Nucía-Polop.

Ha format part de diferents formacions i projectes musicals. Podem destacar l’ensemble de saxos del CPM de Xàbia SAXABIA (2011-14) i el grup de música fusió Skapats-Dubte com intèrpret al saxo tenor i arreglista, aconseguint el Premi Ovidi Montllor a la millor maqueta 2012. La col·laboració en el cd El color de las mareas dirigit per José Miguel Fayos, José Rafael Pascual Vilaplana, Johan de Meij i Andrés Valero en 2012 amb el saxo baríton. Col·laboració amb la Rommy Baker Big Band i la Big Latin Band de l’escola de musica Si Fa Sol de Benissa baix la direcció de Lolo Garcia i Juan Mungia. Forma part des de 2019 del llistat de la Jove Banda Simfònica de la Comunitat Valenciana, membre actiu com a saxo baríton fins la temporada 2022. També, col·laborador literari musical en el Calendari dels Brillants l’any 2021. La col·laboració en el projecte i cd Musica a la llum de la FSMCV en el 2022 dirigit per Lidon Valer i 2023 amb Rafa Grau. I el premi d'investigacio "25 d'Abril Vila de Benissa" de l'any 2023 amb el treball "Ricardo Benavent i Feliu, aproximació històrica i analitzi estilístic de la seua obra pianística conservada en l'arxiu musical de la Parroquia de Benissa".

Altres projectes sobre recuperació històrica etnogràfica sobre agricultura valenciana i el món del cavall agrícola valencià. El segell personal Quadra Llopis – Ivars ‘’Benavent’’ ha col.laborat amb l’Ajuntament de Benissa en els projectes documentals de Les estisoradores (2017), Gent de Carro, memòria d'un passat entre cavalls (2018) i la serie documental En les vostres mans (2020-2022). Aconseguint amb els projectes, Les estisoradores i Gent de Carro, memòria d'un passat entre cavalls guanyar el premi al millor documental en la II i III Mostra de Curts del Moscatell de Teulada. Altres col·laboracions literàries etnogràfiques amb la revista de la A.N.C La Mula Española (2018,2019,2020 i 2021); els llibres Benissa en el Record (2006-2007) i La Banda de Benissa (2015). Aportació de documents fonogràfics de cants populars a l’arxiu de l’Ajuntament de Xàtiva, projecte dirigit per Pep Gimeno Botifarra (2021) i divulgador del món cavall valencià en els programes d'Apunt "Terra Viva", "Tresors amb història" i "Qui es qui". La col.laboració literaria en la revista sobre riuralogia nº13 amb l’article Els Carreters de la Pansa i el calendari dels brillants. A més, la gestió dels perfils de divulgació en Facebook Cavalls en València i Instagram Gent de Carro i exposicions itinerants etnològiques pels pobles. 

Comentarios

Entradas populares de este blog

LA MÚSICA POPULAR ÉS GENERACIONAL, UN ASSAIG SOBRE LA MÚSICA POPULAR VALENCIANA I LA SEUA EVOLUCIÓ

Música de vent. El repertori de banda dedicat al poble de Benissa (Llibret de Santa Cecilia SLMB, 2025)

Un llarg camí per a una peça tan curta, la història del pasdoble