Entradas

La màquina del temps: el Barroc i la Península Ibèrica

El període que abasta és el segle XVII i mitat de segle del XVIII. Les manifestacions van començar a sorgir en el segle anterior i van coexistir els gèneres anteriors. Gràcies a  Monteverdi, en el seu 5 llibre de madrigals, es pot apreciar el canvi musical (Seconda prattica) que fa necessari a un aclariment en resposta al document escrit pel L’Artusi (llibre entorn de la imperfecció de la música moderna, el qual és una crítica a les noves tendències musicals). Per eixe motiu, Monteverdi en la introducció del seu llibre diu que hi ha una segona pràctica en la qual les normes de l'antiga escola no podien aplicar-se.Després d'això es produïx un canvi a la mateixa vegada que convivien l'antiga i la nova pràctica, i de manera conscient es va deixar l'antiga pràctica per a la música pràctica (stilleantiquo). Este prenia com a model la música de Palestrina. El domini d'esta música antiga era indispensable en tot músic, que una vegada amb els coneixements bàsics podia decan...

La flauta de pastor i el tamborí a Espanya

Imagen
Cultura i tradició de la flauta pastoral de tres forats i el tamborí a Espanya Dins de la història sobre la flauta pastoral de tres forats es poden esmentar dos possibles orígens. El primer es remunta fins a la prehistòria en el qual l'instrument eren els ossos de les preses que caçaven per a la seua sustentació i els forats de la qual provenien de la mossegada dels gossos en caçar este animal. D'altra banda s'afirma que l'origen es remunta fins als primers pastors, d'ací ve que se'l denomine amb la paraula “pastoral”; ja que estos passaven llargues hores a cura del bestiar sense més entreteniment que la seua flauta de tres forats. Els tres forats que posseïx la flauta s'ha relacionat amb el cosmos, el món celestial i el món terrenal. A més s'afirma que estos tenen una base amb la formació de número parells i imparells sent l'u un número neutral, el dos el començament dels nombres parells i el tres el primer dels nombres imparells. A la fi de l'E...

LA MÚSICA POPULAR ÉS GENERACIONAL, UN ASSAIG SOBRE LA MÚSICA POPULAR VALENCIANA I LA SEUA EVOLUCIÓ

Imagen
  LA MÚSICA POPULAR ÉS GENERACIONAL,  UN ASSAIG SOBRE LA MÚSICA POPULAR VALENCIANA I LA SEUA EVOLUCIÓ En el següent assaig parlaré sobre la evolució del folklore dins de la societat popular valenciana en el segle XXI. La música i la resta de les arts han estat al servici de la societat i la seua evolució va conjunta amb el pensament de l’època. En el segle XIX, abans de la globalització, la música de transmissió oral estava més subjecta a una modulació particular i lenta de les cultures que l’envoltaven. És el cas de les malaguenyes o granadines, una música d’origen andalús dins de la cultura musical valenciana. En l’actualitat, encara que el tema ha estat tractat per estudiosos, la relació de la globalització i els nacionalismes confon a l’hora de classificar el folklore i la musica tradicional o popular de l’època, marcant les divisions entre les generacions i les modes. Ací realitzaré una exposició de la cultura de la música autòctona de les terres valencianes des de finals...